eh creat això pk així puk cumentar si m'ho demanen.
esciure el k no es pot escriure en el flog.
no demanu comentaris, po sempre els acceptare.
avui vull parlar de la falsedad.
d'aquella gent k kuan et veu demostra un somriure, però en realitat no te motius de somriuret.
molts cops vas pel carrer e trobes algú k es nota que ha plorat i et sumriu, jo pensu:
pk em sumrius?
pk m'estas demostrant que ets falsa?
pk collons fas això, si es nota d'una hora lluny que has estat plorant?
les persones solem amagar els nostres sentiments, per tal de no fe petir a les persones.
pero pk nu ens adonem de que de vegades el que necesitem es ajuda?
es esplikar els nostres problemes?
demostrar que no estem be ?
i no amagar-nos derrera un somriure inutil?
es quant trobes una persona que saps que no li caus be i et sumriu, i et demana com estàs?, i es preucupa per tu.
quan les dos saveu que no li importa.
en fi
pk en akest món hi ha tanta falsedat?
petons i abaxades
2 comentarios:
Has tocat un temet una mica complicat... Les mentides, com la falsedat en general, solen anar acompanyades d'un context. Sense aquest context lo les podem jutjar.
Per què et pot somriure una persona després d'haver plorat? Potser perquè no t'ho vol explicar, al cap i a la fi és la seva vida ^^
No sempre és necessari explicar les coses o no com a mínim a tothom. Pots explicar-les a una sola persona i amb això tenir suficient.
A vegades no és ajuda dels altres el que necessitem, sinó ajuda nostra cap a nosaltres, és el que més solem oblidar.
Per què una persona et pregunta com estàs si totes dues sabeu que no li importa? Això ja és més difícil... pot ser per tantes raons: curiositat, "cotilleo", interès real, encara que no li caiguis bé (que seria el meu cas XD), etc.
La falsedat és necessària en un món en el que tots en odiem per motius idiotes... sinó en comptes de fer un somriure fals, ens fotriem d'òsties o ens insultariem obertament... no crec que sigui una alternativa millor...
En fi preciosa... Deixa de fotre-li de patades al nostre venerat senyor Pompeu Fabra... T.T
Petonets dolcets!
*TïNâ*
Tens blog *¬*
Jo prefereixo portar el mínim d'aparell possibles tot i que un MP3 tampoc és tant... No se, és cosa de preferències XD
Doncs sí, tema delicat... realment hi ha molta falsetat al món, massa. Estic d'acord amb la Tina de que hi ha casos que s'ha de ser... Si pel que sigui he plorat, se'm nota, i em trobo a algú pel carrer a qui no em dona la gana, pel que sigui, de dir-li res sobre que he plorat... M'he d'aguantar i contar-li? Li he de fer somriure fals? Si em pregunta li he de contestar amb la veritat? Li he de dir que no n'ha de fer res? Per coses així em deuen dir borde... Prefereixo ser borde que mentider!
Publicar un comentario